Filmant un nou video! "Para crecer debemos comer"

Ens hem rist moltíssim creant aquest video per a l'assigantura d'Educació per a la salut. El projecte d'activitats que hem creat té com a tema l'alimentació saludable. Una de les activitats que vam pensar fer va ser la creació d'un video on apareixeriem nosaltres mateix cantant una cançò infantil que tracta el tema...Al principi ens va donar molta vergonya veure el resultat... però com més ho veem més ens riem i ja no ens importa compartir-ho ja que ho ha vist quasi tota la classe! jajajaj Podeu veure-ho vosaltres mateix! :D

http://www.youtube.com/watch?v=6WD_iFynx2c

i per completar la feina aquí teniu les "tomes falses"

http://www.youtube.com/watch?v=BX2F7diJsjM

Creant un portfoli.

M'he ficat a la feina per crear un portfoli on poder compartir amb la gent l'experiència que he tingut amb l'assignatura L20. Ho vaig a fer amb la pàgina Mahara amb la cual He de dir que no són pocs tots els coneixements que hem adquirit i els mil.lions de pàgines que hem descobert... per això vaig a ficar-me a la feina amb la meva reflexió sobre allò que vam encetar amb l'introducció en aquesta assignatura: el descobriment del món TIC i com aplicar-ho al futur treball com a docents. A TREBALLAR DONCS!

Somos agentes publicitarios!

Después de crearnos un blog, una cuenta en twiter, otra en flicker, en Spriker… ahora nos tocaba hacernos un huequito más en Youtube. El para qué lo teníamos bien claro: un spot de video dirigido  a los estudiantes de toda la UJI para que conozcan y utilicen Google Apps. Era el cómo en el que no teníamos ninguna directriz, se acabó el seguir unas pautas paso a paso lo que deberíamos ir haciendo. Teníamos total libertad a la hora de elegir las herramientas a utilizar y el proceso a seguir.  Nos pusimos manos a la obra.

Barajamos varias ideas, incluso a punto estuvimos de llamar a nuestras abuelas para que posaran en el spot. Finalmente, en un momento de bloqueo y silencio, la idea surgió: Y si utilizamos toda esa colección de latas, dijo alguien. Pero ¿cómo las utilizamos?, hacemos un muñeco con ellas, escribimos algo… Y así poco a poco fuimos moldeando la idea inicial, con las aportaciones de unos y de otros. Utilizaríamos las latas para formar las palabras de la infinidad de aplicaciones que tiene Google Apps. Queríamos hacer un fotograma, pero no teníamos ni medios ni herramientas ni conocimientos de cómo conseguirlo. Necesitaríamos un trípode para que las fotos estuvieran todas centradas igual, unos focos para que tuvieran buena calidad, un fondo liso negro para que el video quedara más presentable… Sustituimos el trípode por una escalera con un fotógrafo arriba encargado de hacer las fotos, los focos por un par de lámparas de escritorio, y el fondo liso por una manta…

El proceso fue muy costoso pero lata a lata y foto a foto, lo conseguimos. Hubo momentos de frustración porque no sabíamos cuándo llegaría el final.

Tras las más de 200 fotos, muchas horas moviendo latas, y momentos de tensión porque la cámara se nos quedaba sin batería, venían los siguientes pasos: retocarlas, montarlas y crear el video. Al igual que pasó con la realización de las fotos, ahora tampoco teníamos ninguna buena herramienta para llevarlo acabo, así que lo hicimos con lo que teníamos. Una a una fuimos dando color blanco y negro a las fotos, una a una las fuimos recortando para encuadrarlas un poco mejor.

Con el mismo programa Windos Movie Maker, las montamos y comprimimos la duración del paso de las fotos al máximo posible, aún así, las fotos pasaban muy despacio y no quedaba como el video que queríamos crear. Intentamos descargarnos algún acelerador de videos con el que acelerarlo, pero sin éxito ya que no encontramos ninguno adecuado. Otro momento más de frustración, y en medio de un silencio un grito: ¡¡Ya lo tengo!!

Funcionó, volvimos a subir el video un par de veces más al mismo programa Windos Movie Maker, y lo aceleramos dos veces más.

Finalmente, con mucha paciencia y herramientas de “andar por casa”, creamos un spot de video publicitando la gran variedad de posibilidades que nos ofrece Google Apps.

Que lo disfrutéis ;)

• Maria Llobet Piñas
• Laura Morales Pérez
• Lucia Navarro Vicente
• Nahika Palau Porcar
• Jose A. Rodríguez Niño

Un somni fet realitat: TIC's en l'escola.

Professor Ed. Primària.  Fernando García Páez. CEIP SAN WALABONSO – Niebla (Huelva)

Fernando és un professor de primària en un centre educatiu que es troba a un petit i humil poble de Huelva, Niebla. Va venir a la Universitat  Jaume I, el passat 16 d’abril per fer la xerrada, per a que ens adonem que de la forma més simple i econòmica, les TIC, poden formar part de la educació dels nens d’avui en dia.

Ens fa reflexionar sobre la idea errònia de dur a terme una educació tradicional i estancada, sobre uns nens que viuen en una nova època, en una era especialment influenciada per les noves tecnologies.  Un temps en el que els nens amb dos escassos anys s’inicien a l’ús d’aparells electrònics i creixen immersos en programes d’ordinador, Internet i fins i tot xarxes socials. Els nens han de pagar amb la incompetència dels professors actuals, per afrontar la nova educació que demanden.

On principalment assenyala el problema, és en aquest gran error que cometen alguns centres: no per haver més tecnologia, hi canvia la pedagogia. Sota una coberta d’ordinadors, pissarres digitals, projectors i milers de diners en nous i innovadors aparells tecnològics, s’amaga una pedagogia antiga que no perd els continguts ni la metodologia que sempre ha hagut. Quina por tenim en canviar una educació, que està literalment menjant-se als nens, i absorbint-los en una màquina de crear essers perfectes i iguals? On es troba l’educació en valors, la interculturalitat i el respecte a la diferència?

Hem de canviar l’escola i quina millor forma que integrant-la en les noves tecnologies, tombant les parets que tanquen una escola i establint xarxes amb col·legis d’altres poblacions, províncies, comunitats i països.

Fernando amb uns altres professors del col·legi San Walabonso han emprés un nou camí per aquesta raó. L’han emprés per tractar d’ajudar a nens que no tenen ganes d’anar  a l’escola, que es senten inútils, que no arriben als mateixos coneixements que la resta i que no es motiven en el treball. Amb molta il·lusió i positivisme han encetat un projecte amb el que integrar en l’ús de les noves tecnologies als nens del col·legi, pares i docents. Amb aquestes senzilles activitats integren la tecnologia en la dinàmica escolar. Des de l’any 2002 el centre va tenir com a nom “Centre TIC” perquè els havien atorgat un ordinador per a cada dos alumnes.

Amb aquest projecte els nens es senten implicats en les activitats TIC, les creen ells, amb les correccions i ajudes pertinents per part del professorat. Simples activitats d’aula els fan sentir-se compromesos i motivats en la tasca. Es senten importants i sobretot estan aprenent d’una forma diferent en totes les competències que es demanden.

Allò necessari per poder implicar-se en la creació de noves tasques TIC, és:

• Software i hardware. Disposen d’uns ordinadors en el centre, però inclús els nens han aprés a reparar-los i son autèntics experts en això. Es tracta de nens que tenen problemes d’aprenentatge i el seu possible ambient familiar els ha soterrat sota la desmotivació i la infravaloració. Aprenent a usar els ordinadors, a reparar-los i a crear programes per a Internet, a treballar per a satisfer els demés, han recuperat la seva utilitat en el centre com a persones. Entre tots s’han ajudat per aprendre a usar els ordinadors, han partit de 0.
•       Tupperware: es tracta de la seva caixa de ferramentes, així es comprova que sense gastar gaire diners es pot treballar bé en unes condicions òptimes i ben aprofitades.
•       Mushware: el necessari abans que tecnologia és idea i creativitat, els professors que dissenyen activitats didàctiques increïbles, no entenen gaire idea ni de moure el ratolí, però tenen iniciativa i es veuen recolzats per aquells que els ajuden a fer d’una idea una realitat educativa.
•       Emotionware: Tot aquest projecte ha de tenir d’una gran font d’ajuda i col·laboració per part de tots i ha se sorgir d’una gran estima i recolzament que naix tant de pares com de professors i alumnes. També ha d’haver actitud positiva front les dificultats i molta implicació i predisposició

Des d’aquests moments els nens aprenen cadascuna de les matèries però d’una forma diferent. Creen activitats didàctiques i pàgines web informatives amb tots els temes que aprenen, de matemàtiques, música, coneixement del medi... Desenvolupen la competència de comprensió lectora llegint poesies i contes per al programa de radio del centre. Sabent que ho han de fer bé per a que els demés ho escolten. Amb un ximple karaoke treballen la fluïdesa lectora i la concentració. Creen contes i graben les veus per a que amb el Windows Movie Maker, puga transformar-se en un conte a l’abast de milers de nens en Youtube. També fan vídeos tutorials on expliquen als demés per Internet com usar alguns programes dificultosos d’Internet als receptors.

Un altre dels objectius que senten els nens amb les seves tasques publicades en Internet es la seva implicació e un compromís social. Senten que estan ajudant i informant als seus veïns sobre tot tipus de tema a tractar o de noticia informativa. Fins i tot, informen cada matí del temps, la temperatura i la humitat de l’aire. Ofereixen guies turístiques per llocs històrics del poble, fan entrevistes d’investigació a diferents sectors, i amb tot això aprenen divertint-se. Obliden així l’ús dels avorrits llibres de text que no innoven, sinó que es repeteixen any rere any.

Com enuncia Fernando, “L’esquer ha d’agradar al peix, no al pescador”, i per tant ha de ser una educació que emociono i implico els nens. Totes les propostes de noves activitats han de sorgir d’ells i ser creades per ells. Els professors han de polir el seu treball i ajudar-los a fer-ho realitat.

Com ho han fet doncs per obtenir tan bons resultats en quant als estudis de competència lectora en centres que llença la Junta d’Andalusia? Si no usen les editorials que recomanen, ni tenen la meitat d’utensilis tecnològics cars de que disposen altres centres? La resposta és doncs el que Fernando ha enunciat en un inici de la xerrada: menys tecnologia i més pedagogia, que és on ha de residir realment el canvi.

Cal més il·lusió per treballar, més compenetració. Cal escoltar més el que realment necessiten els nens en els temps actuals. I no tancar-se en un llibre antic, que rere noves tapes de colorins amaga una educació retrògrada, típica i que no extrau tot el que poden oferir-nos aquestos petits genis.

Una xerrada interessant, sobre una realitat, sobre una idea que ingressa en el nostre cervell per sumar-se a totes aquestes ganes de canvi.

Lucia Navarro Vicente. 2º Magisteri Infantil.

Aquí us deixo l’enllaç de la pàgina web del col·legi, jutgeu vosaltres amb els vostres propis ulls:

www.juntadeandalucía.es/averroes/sanwalabonso

1,2,3...PROBANDO Radio escolar

Cuando nos comunicaron que teníamos que hacer un programa de radio, nos echamos las manos a la cabeza, lo veíamos una tarea muy difícil, en muy poco tiempo y lo que más miedo daba, con un grupo cuyos componentes no teniamos ni idea de por dónde iba a salir la cosa. Es un proyecto que nos ha costado muchísimo trabajo, hemos empleado muchas horas y mucho esfuerzo y paciencia para que realmente quedara como nosotros queríamos.

En un principio hicimos un sorteo para repartir los papeles, una vez cada uno tenía su rol asignado, nos pusimos cada uno con su parte correspondiente. Para ello empleamos tres días, dos de ellos para la creación del proyecto, la página web, el guión radiofónico, la escaleta, la búsqueda de la música…  y todo un día para realizar la grabación y hacer el montaje con la música, contando también con la creación del jingle.

A la hora de realizar la página web, hemos querido incluir diversos apartados, en uno de ellos nos describimos a nosotros mismos, nos dábamos a conocer, también aparece el guión radiofónico, la escaleta, el programa de radio… Hay todo tipo de información sobre nuestro programa de radio.

Para realizar el proyecto nos hemos basado en otros trabajos que había en la red, hemos visto varios ejemplos y con la mezcla de todos hemos creado el nuestro propio. Esto nos ha servido para enriquecernos con mucha información. A la hora de elegir la música, ha costado, ya que en el jamendo, había mucha variedad musical, la técnico de sonido ha ido oyendo toda la música y ha elegido las melodías más apropiadas para los informativos, las recetas, los concursos y el espacio musical, a todo esto le añadimos aplausos y gritos cada vez que acertaba nuestro invitado.

Al realizar el guión radiofónico, nos hemos basado en ejemplos de otros programas, ya que utilizamos expresiones o frases de otros programas, es una mezcla de elaboración propia y de frases hechas.

Hemos querido que nuestro programa sea como una “batidora”, es decir, es un popurrí de programas en los que hay mucha variedad de espacios.  Tenemos noticias informativas, concursos, recetas y un espacio musical con los éxitos de la semana. Es un programa para toda la comunidad escolar, ya que lo pueden oír tanto padres, como alumnos y profesores, lo hemos puesto en horario escolar para que se pueda oír estando todos juntos en el colegio. Se retransmitirá los viernes y durará una hora y media. El nombre del programa es “1,2,3 probando”, lo elegimos entre todos, ya que es la típica frase que se utiliza cuando vas a probar un micro para ver si funciona, y como nosotros no teníamos mucha idea del mundo radiofónico, lo vimos muy oportuno, ya que simula el primer paso para empezar a hablar por el micrófono.

Consideramos que el trabajo ha sido de alta dificultad, ya que partíamos de cero y nos ha tocado investigar mucho por nuestra cuenta, pero al final creemos que el resultado ha sido muy bueno. Hemos empleado muchas horas, nos hemos enfadado, hemos perdido un poco la paciencia, ya que grabamos todo el programa en audicity y luego no sabíamos pasarlo al spreaker, gracias a la ayuda de una compañera y de e-mails con el profesor pudimos solucionarlo. Ha habido mucho cansancio acumulado, porque ha dado la casualidad de que en otras asignaturas también nos pedían muchos trabajos, pero también ha habido muchas risas, viendo las tomas falsas y grabando el programa de radio, sobre todo a la hora de hacer el jingle.

En definitiva una experiencia nueva, en la que hemos aprendido mucho y nos hemos enriquecido de muchos espacios que no teníamos ni idea de su existencia. Recomendamos esta tarea a todos, pero tomándoselo con calma y teniendo mucho tiempo para su elaboración.

Aquí os dejamos nuestro programa piloto:

Mi primera transmisión en Spreaker

También podeis encontrar más información de 1,2,3..PROBANDO en nuestra página web:
123..PROBANDO

prueba

Mi primera transmisión en Spreaker

El meu món

A dir veritat jo ja havia tingut experiències amb la publicació d'imatges en internet i la reflexió sobre aquestes en www.fotolog.com/luxieta_24. Però el coneixement del funcionament d'aquest programa m'ha sorprés especialment. Ha fet renàixer en mi la meva afició per les fotografies i el fer renàixer tots els records que comporten.
El programa flickr ens obri d'una forma diferent el coneixement sobre la vida i aficions de milers de persones. Ha segut prou fàcil el treballamb aquest. L'únic que m'ha resultat dificultós ha segut resumir la meva vida en escases deu imatges. Malgrat que m'haservit per adonar-me del que realment em plena i em provoca admiració, Hi han moltes coses més en la meva vida, com és el meu dessig per poder ser docent, el meu amor per la pintura i la resta d'amics i familiars dels que no he parlat amb les imatges.
Aquesta petita presentació m'ha fet reflexionar sobre allò que estimo i que sovint amb tota la feina de la universitat oblido.

Lucia Navarro Vicente.